BF vs "Una nueva esperanza" (episodi V).

Al setembre del 2018, en Marc em va proposar començar una nova aventura basquetbolística: un benjamí femení de 3r. que no existia. Uf... 

Un benjamí femení de 3r. que no existia. Uf... a la meva edat, seria capaç de conviure amb nenes de cinquanta anys menys que jo? Encara sort que em van posar a la Raquel, per fer tàndem i compensar els meus crits i les meves dèries.

Recordo com si fos ahir aquelles caretes de nenes petites que venien de jugar a l'aranya, a la cadena, i de fer caus. El primer dia va ser molt important quan vaig començar amb allò tan meu: "Que vull de vosaltres? Vull treballar per ser un equip". O "El bàsquet és fàcil, no el feu difícil". "Això va d'una pilota i d'una cistella, i hem de ficar la pilota a la cistella".

Érem poquetes, érem un grup de princeses Disney, en resum 9 floretes: Júlia, Marta, Bruna, Daniela, Carla, Olaya, Martina, Maria, Ona, Raquel i jo.

Per començar a treballar noies, el bàsquet no té secrets. Si tenim la pilota, què podem fer: botar, passar, o tirar. Doncs a fer exercicis de botar, passar, i tirar. Si no tenim pilota, què podem fer: córrer o moure'ns si ataquem, o defensar a la nostra, si defensem.

El treball va ser persistent i constant durant el primer trimestre, van ser els mesos més importants, perquè la feina s'empapava als seus cervells i anaven agafant pautes que després sortirien soles.

I va arriba el Torneig del "Bluetooth", i els dos primers partits. Un de molt bo i un de menys bo, ja que l'edat dels rivals ens condicionava, encara... Amb el torneig va arribar la nostre mascota, ja que com que som les lleones, un Lleó molt simpàtic i eixerit que ens acompanya a tots els partits.

Comença la primera fase de la lliga, equips de 3r i 4t, lluitem molt, però encara som petites per competir, de totes maneres donem la cara. Al arribar el Nadal, un dia de pluja terrible, el Tió ens va fer una gimcana. L'equip va riure, l'equip va jugar junt, l'equip estava alegre i divertit, el Tió ens va regalar una pilota a cadascuna. Ja som Equip, ja som Salle.

Després de Nadal tot passa molt de pressa, entrenaments i partits, treball i més treball, lluita i més lluita, tècnica individual per atacar, i molta força per defensar. Ja som un equip que surt a competir.

Estem al grup B, són equips del nostre nivell, no són de la mateixa edat, però lluitem i treballem al màxim per tirar els partits endavant. Les lleones tenim un lema: "Si hi ha defensa, hi ha partit".

Sense que ens adonem, arriba la 41ª Macrodiada, la nostra festa de final de curs, on jugarem, competirem, riurem, i farem amics d'arreu. Gran Macro del nostre equip, les lleones lluiten amb equips més grans i amb equips més petits, però sempre lluitant fins al final.

Després de 85 entrenaments, i més de 20 partits, arribem al final de temporada amb la satisfacció de la feina ben feta, perquè "si hi ha defensa, hi ha partit". I per damunt de tot: "si som Equip, som Salle".