Infantil masc. vs El Carme

El partit el podriem haver guanyat. Aquesta per mi és la idea principal. No eren rivals amb el nivell molt diferent al nostre, al contrari, eren molt similars. La gran diferència van serl les ganes. En fi, l'errada de sempre l'actitud. I si, vam perdre per això.

Vam començar molt malament, mirant les mussaranyes, deixant a un compqny fent un 4 contra 1. Vergonyós era que un company de 5è que ens havia vingut a ajudar estigués en awuella situació i no pas tots els altres companys que hi haurien de ser ajudant al nen més petit i no al revés. Ens deixavem fer punts tan senzills com passar i tallar o agafar un simple rebot. I aixó no pot ser.

Van jugar al nostre joc, per la seva part va estar molt ben fet, corrent tot el camp. Per la nostra, molt mal fet, corrent amb desordre i entrant a la primera obertura que veiem, sense esperar a la millor oportunitat, sense passar la pilota i menys encara aixecar el cap. Com ja he dit abans, tot era un tema d'actitud.

Pero de sobte, quan pensavem que ja haviem perdut, a partir de 6è vuitè ens vam espavilar. Sí, un cop ens havien fet parcials de 9 a 39 o 22 a 62. I això no pot ser. En comparació amb altres partits, en els quals en 40 minuts únicament ens havien fet 40 punts. Així que com que no voliem perdre de 50 ens vam animar i vam començar a guanyar parcials de 2 o perdrels per la mateixa xifra. Si haguessim anat amb aquest esforç des del principi, podriem haver guanyat o perdut per molt poc.

Així que em torno a repetir per última vegada és un tema d'actitud i d'esforç. Entrenament dur i sobretot companyerisme.

                                                                                                                                                                              Rafel